L’amor, la solitud i la mort conformen el cercle poètic que de forma recurrent es tracta en la literatura i la plàstica, des dels clàssics a l’avantguarda. En aquesta exposició, la trilogia (Haiku, Nood, Alenar) es tracta des de la tècnica fotogràfica i una visió personal del diàleg cultura-natura.

HAIKU - La mort no només simbolitza el final, també el començament. Si dius vida, dius també mort: aquestes dues paraules es defineixen mútuament. En aquest projecte, m'acosto al cos com un retorn a la natura, al final del cicle. Cada imatge té com a objectiu ser un haiku visual. Aquesta forma de poesia japonesa es caracteritza per intentar condensar el conjunt en la seva mínima expressió. Els meus haikus visuals aborden el cicle de la natura d’una manera orgànica molt explícita. La poesia no està en l'al·legoria, sinó en la cruesa dels cossos en descomposició. Els cossos són a mig camí entre la forma original i la seva dilució en el regne amorf de la terra.

NOOD - La consciència de la vida és la soledat. L'aïllament essencial dels altres ens fa únics, però també ens angoixa i ens omple de preguntes sense resposta. La ciència ficció ha abordat diverses vegades com les màquines (ordinadors) respondrien a la consciència d’ésser. En aquest projecte, faig el camí oposat. He convertit els humans en màquines incloent alguns elements tecnològics en els seus cossos, perquè l'angoixa es pugui expressar amb força. El nom del projecte te un doble joc, significa angoixa en holandès i és una manera de referir-se al nu en l'argot d'alguns internautes.

ALENAR - Mort i solitud ens lliguen a la matèria, però hi ha moments on el ser pot anar més enllà i regne l’ànima, l’amor. Ment i cor es fusionen en un altre estat i som feliços. Hi ha absència de por i una altra consciència del cos. Aquests estats s’han representat de moltes maneres, però la primavera és una constant d’aquesta evocació, perquè l’amor “és com un alenar florint”. Si es tracta de desfer-nos de les misèries més terrenals del cos, com evadir-nos-en? La dansa clàssica explora la forma més etèria del moviment. En el projecte faig una fusió de diferents posicions de la dansa amb flors per evocar aquests moments de plenitud. La flor però també representa un amor efímer, fugisser; la passió molt intensa que no pot persistir.